martes, 14 de junio de 2011

Mares del segle XXI

AVUI 03/11/10 02:00 - Maigí / Raül Maigí / barcelona

La periodista Eva Piquer constata al seu nou llibre, ‘La feina o la vida', que la dona sempre ha de renunciar a molt més per poder exercir la maternitat

 Per a les que tenen sentiment de culpa quan abandonen el fill a la llar d'infants; per a les que compren la disfressa de carnaval de l'escola (en comptes de manufacturar-la) perquè no tenen temps; per a les que porten fatal les nits sense dormir; per a les que estan 30 hores de part i asseguren que amb un ja en tenen prou... En definitiva, per a les mares treballadores i estressades del segle XXI i, també, per què no?, per als pares que exerceixen amb dignitat. La periodista Eva Piquer (Barcelona, 1969), col·laboradora d'aquest diari, publica La feina o la vida (Columna), amb un subtítol prou explícit: Certeses (provisionals) d'una mare desacomplexada. Piquer en té quatre, de fills, i sap què escriu. I al llibre parla, bàsicament, de com s'ho ha fet. Adverteix, d'entrada, que la conciliació no existeix, “és una paraulota fantasma”, i que l'únic camí són les renúncies. “Som una generació que ens havien fet creure que podríem arribar a tot, però és impossible”, assenyala. Les dones han de renunciar sempre: o bé a tenir fills, o bé a veure'ls, o bé a les seves aspiracions professionals. “Sóc ingènua, i haver de renunciar em va sorprendre. Amb cada fill m'ha anat esclatant a la cara el dilema entre la vida i la feina”, diu. “És una constatació, no hi ha amargor ni pessimisme”, adverteix, i opina que els homes també estan renunciant a la criança dels fills i, per tant, també s'estan perdent una part crucial de la vida. El llibre neix del bloc amb el mateix títol (La feina o la vida) que Piquer escriu al web www.criatures.cat. Amb ironia i un estil fresc, el volum s'estructura en articles breus, escrits en segona persona, que parlen d'ella mateixa però amb el distanciament necessari perquè el lector s'hi senti més identificat. Reconeix que el llibre pot tenir un cert punt terapèutic per a les mares d'aquest temps, i apunta perspectives: “La solució passa per un canvi de mentalitat. Més i millors baixes de maternitat i de paternitat, autèntiques mesures de conciliació laboral i familiar, i més implicació real dels homes en les tasques domèstiques i de criança dels fills. Perquè la dona ha sortit de casa, però l'home encara no ha acabat d'entrar-hi”. Però estem d'acord que sempre hi ha excepcions, oi?

No hay comentarios:

Publicar un comentario